Confort higrotèrmic i ventilació
Dossier+ Maqueta: la ventilació creuadaEls números del confort: temperatura i humitat.
D'on surt la condensació i com es treu el vapor: la ventilació de xoc.
Les fletxes de ventilació creuada de la teva casa.
Aquest dossier es fa sencer amb el que hi ha a les pàgines. Necessites llapis, regle, goma i calculadora.
Què vol dir «estar bé» dins de casa
El confort no és una sensació màgica: té números. El Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE) diu que una casa ha d'estar:
| Temperatura | Humitat relativa | |
|---|---|---|
| A l'hivern | entre 21 i 23 °C | entre el 40 i el 50% |
| A l'estiu | entre 23 i 25 °C | entre el 45 i el 60% |
Cada grau de calefacció per sobre de 21 °C costa aproximadament un 7% més a la factura. Baixar el termòstat de 22 a 20 °C estalvia un 14% sense perdre confort.
Exemple: si pagues 100 € al mes i baixes el termòstat 1 grau, estalvies un 7%: 100 × 0,07 = 7 € al mes.
La humitat relativa (HR)
L'aire porta vapor d'aigua. La humitat relativa diu quina part del màxim que pot portar n'està portant:
- Per sota del 30%: gola seca, ulls que piquen, més pols en suspensió.
- Entre el 40 i el 60%: zona saludable.
- Per sobre del 65-70%: ambient xafogós i perill de condensació.
El RITE, a l'hivern, demana la franja més estreta, del 40 al 50%. La zona saludable en general és del 40 al 60%.
D'on surt el vapor i on acaba
Respirar, cuinar, dutxar-se i estendre roba a dins aporten entre 5 i 10 litres d'aigua al dia a l'aire de casa. L'aire calent pot portar molt vapor; l'aire fred, poc.
Quan l'aire calent i humit toca una superfície freda (una cantonada d'un pilar, el marc d'una finestra vella), es refreda de cop i el vapor es converteix en gotes d'aigua sobre la paret: això és la condensació, i el punt exacte en què passa es diu punt de rosada.
Si una paret es manté humida setmanes, hi germinen floridures (Aspergillus, Cladosporium): taques negres o verdes que llancen espores a l'aire i poden provocar asma i al·lèrgies.
La ventilació de xoc: ràpida i barata
Per treure el vapor sense glaçar la casa:
- Obre del tot finestres de façanes oposades (nord i sud).
- Espera només 5 a 10 minuts: el corrent creuat renova gairebé tot l'aire.
- Tanca. Les parets i els mobles, que tenen molta massa i no han tingut temps de refredar-se, tornen a escalfar l'aire net en pocs minuts.
Molt millor que una finestra entretancada tot el dia, que glaça la paret i no renova l'aire de debò.
L'energia grisa: el que costa fabricar un material
Abans d'arribar a l'obra, cada material ja ha gastat energia: extreure'l, transportar-lo i fabricar-lo. Aquesta energia amagada es diu energia grisa.
Reciclar alumini estalvia més d'un 90% d'energia respecte a fabricar-lo de zero. I comprar materials de proximitat (km 0) estalvia el transport.
| Material | Energia grisa (MJ/kg) |
|---|---|
| Alumini verge | 190 |
| Alumini reciclat | 12 |
| Vidre pla | 15 |
| Fusta de pi local | 2,5 |
| Formigó | 1,2 |
10 kg d'alumini verge: 10 × 190 = 1.900 MJ. Els mateixos 10 kg reciclats: 10 × 12 = 120 MJ. Estalvi: 1.900 − 120 = 1.780 MJ.
Marca si cada situació és confortable (C) o no (NC), i per què.
| Situació | C / NC | Motiu |
|---|---|---|
| Hivern: 22 °C i 45% d'humitat | ||
| Hivern: 25 °C i 40% d'humitat | ||
| Hivern: 21 °C i 70% d'humitat | ||
| Hivern: 20 °C i 25% d'humitat |
A la cantonada del sostre d'un dormitori, just on passa un pilar de formigó, hi surten taques negres cada hivern. Explica pas a pas què hi passa (vapor, superfície freda, punt de rosada).
Per a les finestres d'una casa calen 50 kg de marcs d'alumini. Omple la taula.
| Pas | Operació | Resultat |
|---|---|---|
| Energia amb alumini verge | ||
| Energia amb alumini reciclat | ||
| Estalvi d'energia |
Una família paga 120 € al mes de calefacció mantenint la casa a 22 °C. Si baixa el termòstat a 20 °C:
| Pas | Operació | Resultat |
|---|---|---|
| Percentatge d'estalvi | ||
| Estalvi en euros al mes |
Per què és millor ventilar de xoc 5 minuts que tenir una finestra entretancada tot el matí? Explica-ho pensant en les parets.
Avui comproves que la teva casa es pugui ventilar de xoc, i ho dibuixes. Material: la maqueta, el quadre de tancaments i vidres, llapis, regle, goma i calculadora.
Pas a pas
- Finestres de cada estançaAgafa el plànol del cartó. Per a cada estança, comprova si té finestres a dues façanes oposades o si el corrent d'aire pot passar per una porta fins a una altra finestra. Apunta el resultat al quadre de ventilació.
- Fletxes del correntDibuixa amb llapis les fletxes del corrent de ventilació creuada: entra per una façana, travessa la casa, surt per l'oposada. Fes-ho per a les estances principals.
- Si alguna estança no es pot ventilarProposa un canvi (finestra nova, mida nova o porta interior) i marca'l amb llapis. No es talla res: tot canvi passa per la revisió.
- L'energia grisa dels marcsCompta les finestres de la teva casa i estima els quilos de marc d'alumini que portarien (2 kg per cada metre quadrat de vidre). Calcula l'estalvi d'energia grisa si els fas d'alumini reciclat, amb la taula del dossier. Apunta-ho a la taula de sota.
Ensenya el plànol amb les fletxes i el quadre de ventilació al professor.
Energia grisa dels marcs
| Pas | Operació | Resultat |
|---|---|---|
| Vidre total de la casa (m²) | ||
| Quilos de marc (2 kg per m²) | ||
| Energia amb alumini verge | ||
| Energia amb alumini reciclat | ||
| Estalvi d'energia |
Quadre de ventilació
| Estança | Finestres que té | Ventilació creuada possible? | Canvi proposat (si cal) |
|---|---|---|---|
Com traces els corrents d'aire i quin canvi proposes.
Cada estança ha de quedar amb una ventilació possible.
Per lliurar
| On | Què lliures |
|---|---|
| A la revisió de classe | El plànol amb les fletxes de ventilació creuada. |
| Al dossier | El quadre de ventilació i el càlcul d'energia grisa. |
| Al final del dossier | El diari d'aprenentatge. |
El diari d'aprenentatge
Respon amb les teves paraules. Si no saps com començar, escriu primer què has fet i després què t'ha costat.